El porquet de St Antoni i els cargols

Els dies passen molt ràpid! Sembla que el món no se n’adona que els cargols ho fem tot a poc a poc... ho confesso, això és una excusa perquè em cau la cara de vergonya quan miro i veig que des de la Castanyada que la mare cargol ha brillat per la seva absència! Hauré d’afegir a la llista de bons propòsits per al 2012 tenir més el dia el blog, sense oblidar lo de deixar de fumar, perdre pes i fer més esport...
Prou lamentacions perquè ha arribat l’hora d’arremangar-nos... Ens ha passat el Nadal, el Cap d’any i fins i tot els Reis i els petits cargols cada dia estan més grans! Tenim una estructura nova al pati, l’hivern avança implacable sense portar-nos ni pluja ni neu però hi ha una cosa que no canvia mai, ni el pas de les estacions fa que canviï, les cargoleres segueixen allà! Faci fred, faci calor, vent, pluja o boira allò que ens dóna identitat com a cargols sembla ser que es resisteixi a abandonar-nos i és que ha arribat el 2012 amb uns pressupostos de la Generalitat sota el braç que en principi no contemplen una escola-institut per a Caldes de Montbui, i ara què?
De moment sembla que tenim un marge de temps per continuar desesperant en silenci, a finals d’aquest mes (en teoria) els arquitectes ja hauran acabat de redactar el projecte i amb molta sort s’hauran pogut incloure les idees que des de l’escola i l’ajuntament es van proposar en el seu dia. Jo ja tinc moltes ganes de veure com serà aquesta súper escola-institut i ja us ben asseguro que el dia que tinguem davant nostre la maqueta, els plànols la festa serà gran, però aquesta festa haurà de ser, em temo molt, el “pistoletazo” de sortida per a la gran cursa per aconseguir uns quants calerons perquè ens construeixin l’escola.
Avui estem de de St Antoni! Caldes bull d’activitat, que si carros, que si animals, ball de plaça, mantellines i barrets, banderes i abanderats, tortells, panets beneïts i el porquet de St Antoni, que ningú se’n recorda d’ell! Avui és un gran dia per tots els vilatans però jo espero amb ànsia que arribi el gran dia dels cargols, el dia que arribem a meta tots plegats, el dia que per fi deixem de ser cargols. Fins que arribi aquest dia no ens podem rendir, hem de continuar treballant i lluitant per una escola millor, perquè tots els infants i adolescents de Caldes puguin tenir una escola i un institut en les millors condicions.
Cargols traiem banya perquè en toca pujar la muntanya! Entre tots podem aconseguir grans coses, cal que estem organitzats, cal tenir moltes ganes, cal no defallir, cal que això sigui una cosa de tots, dels que som cargols i dels que amb tota seguretat també ho seran si les coses no canvien aviat, o sigui que companys i amics cargol, endavant!
Penso que d’ara endavant i més que mai cal que les cargoleres no només siguin un problema de El Calderí, les cargoleres són un problema per a tots els calderins i calderines! Us animo cargols a fer feina, a unir esforços perquè Caldes de Montbui surti al mapa de les prioritats de Catalunya, que l’educació del infants catalans no sigui moneda de canvi de la negociació dels pressupostos del 2012 ni de cap altre any.
Ànims i força! La revolució del cargols és aquí! A més, què seria una primera acampada si no n’hi hagués una segona?
Feliç Sant Antoni a tothom!