L’altra notícia és que no hi ha notícies i això comença a ser desesperant, d’altra banda em dóna la sensació que això és tan habitual que a la majoria dels cargols els hi ha deixat de “preocupar”... d’alguna manera podríem dir que ens hem adaptat i l’esperit de lluita s’infla i es desinfla com si fos un globus. Tinc la sensació que estem passant per una temporada “desinflada” però tranquils, avui ha nascut el Supercargol, l’heroi de les cargoleres sempre està a l’aguait!
Si nosaltres baixem la guàrdia ell ens recordarà que val la pena lluitar, que val la pena fer tot el que estigui a les nostres mans per fer la nostra escola, una escola millor!
No es tracta que ningú es senti culpable per haver llençat la tovallola, tots passem èpoques millors i pitjors, però la gràcia suposo que està en què mentre uns estan de baixada els altres estiguin de pujada (ja se sap que els cargols pugen i baixen muntanyes).
Aquest blog va néixer perquè tenia la necessitat d’expressar les meves inquietuds i les meves sensacions com a mare cargols, fins i tot, per poder posar-hi un punt d’humor i establir una mena de contacte amb altre gent que podia sentir-se com jo, por lo tanto, ànims a tots els que se sentin cargol! La lluita no s’acabarà fins que inaugurem escola, és una cursa de fons, però resistirem i si alguna dia sóc jo la que s’ha desinflat, confio que algun que altre cargol despistat em doni una empenteta perquè estic convençuda arribarem a meta.
Per cert, per si algú està preocupat sobre els altres propòsits d’inici d’any (perdre pres, deixar de fumar i fer més esport), dir-vos que això costarà més però estamos en ello... jo fins i tot m’atreviria a dir que costarà més que m’aprimi uns quants quilos que construir l’escola...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada