Quan semblava que la calor i les mosques es quedarien per sempre més entre nosaltres, la pluja, les castanyes i els panellets ens han portat un paisatge propi de tardor, per fi tenim el pati ple de bassals i l’aparcament dels cotxes sembla una pista americana.
També tenim la porxada plena de les feines dels petits cargols que s’inspiren amb els colors de la tardor i un suro que ens recorda que les comissions tenen un munt de feina per fer. Ai! el suro de les comissions... enguany sembla que a l’escola de cargols es respiri un cert desencís, als cargols tenim una mica de mandra, “la crisi” tot ho empastifa, d’alguna manera sembla que l’escola està de tardor, cauen fulles i fins i tot els esperits del cel (com diria el rei Julian) ens han castigat sense bolets!
Hauríem de mirar de recuperar tota l’energia que ha fet de l’escola de cargols una gran escola, no ens podem desanimar! estem vivim una tardor llarga i després vindrà un hivern fred, però cal que recordem que al caliu de la llar de foc sempre hi ha vida. Estic convençuda que si tots hi posem una mica de llenya podrem atiar un bon foc que farà que l’hivern sigui una mica millor i és que després del fred hivernal sempre ve la primavera carregada d’il•lusions.
Ja sabeu que tinc unes fonts d’informació d’allò més fiables i puc dir-vos que ja tenim avantprojecte, que més d’un cargol ha vist com serà la nostra nova escola i que malgrat la crisi anem fent, a poc a poc, però som cargols! Nosaltres ho fem tot a poc a poc!
És l’hora de la veritat, hem de demostrar l’orgull de ser cargol perquè “si ens llevem d’hora ben d’hora som una escola imparable” (com diria aquell senyor que llegeix Martí i Pol i escolta Lluís Llach). Les comissions estan una mica desinflades i un altre cop hem hagut de suspendre una festa a l’escola per culpa del temps, però això no pot ser una excusa, que si bé fa emprenyar moltíssim i ens indignem també ha de ser un estímul per continuar endavant, som una molt bona escola, cada any un munt de famílies confien en el nostre projecte malgrat les cargoleres.
Així doncs, aquesta nit mengeu panellets, castanyes torrades i foteu un bon trago de vi bo, que segur que tot ho veurem una mica més en positiu! Això és el què en fa falta, quan el món sembla que tot és un desastre i res no surt bé, cal donar-li la volta a la truita i mirar al nostre voltant des de l’optimisme i el bon rollo i sinó sempre ens quedarà llegir Martí i Pol, escoltar Lluís Llach i tornar a veure el 2 a 6 al Madrid.
Espero que tots passeu una molt bona castanyada, que passeu una nit de por celebrant Halloween i el dimecres ens veiem!
Per cert, les eleccions s’acosten, no sé si els nostres estimats polítics del Partit dels Cargols Revolucionats si presentaran... a lo millor caldrà que sorgeixin nous personatges... (hauré de trobar temps i la plastilina!)
Petons de cargol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada