Supercargol

Un del meus propòsits de principis d’any era mantenir actualitzat el blog,o sigui que avui hi torno a ser. Després d’una setmana i després de St Antoni les coses continuen igual, això sí, els carros que algunes famílies de El Calderí van preparar per als tres tombs van lluir d’allò més i fins i tot, van guanyar algun premi! Felicitats!
L’altra notícia és que no hi ha notícies i això comença a ser desesperant, d’altra banda em dóna la sensació que això és tan habitual que a la majoria dels cargols els hi ha deixat de “preocupar”... d’alguna manera podríem dir que ens hem adaptat i l’esperit de lluita s’infla i es desinfla com si fos un globus. Tinc la sensació que estem passant per una temporada “desinflada” però tranquils, avui ha nascut el Supercargol, l’heroi de les cargoleres sempre està a l’aguait!

Si nosaltres baixem la guàrdia ell ens recordarà que val la pena lluitar, que val la pena fer tot el que estigui a les nostres mans per fer la nostra escola, una escola millor!
No es tracta que ningú es senti culpable per haver llençat la tovallola, tots passem èpoques millors i pitjors, però la gràcia suposo que està en què mentre uns estan de baixada els altres estiguin de pujada (ja se sap que els cargols pugen i baixen muntanyes).
Aquest blog va néixer perquè tenia la necessitat d’expressar les meves inquietuds i les meves sensacions com a mare cargols, fins i tot, per poder posar-hi un punt d’humor i establir una mena de contacte amb altre gent que podia sentir-se com jo, por lo tanto, ànims a tots els que se sentin cargol! La lluita no s’acabarà fins que inaugurem escola, és una cursa de fons, però resistirem i si alguna dia sóc jo la que s’ha desinflat, confio que algun que altre cargol despistat em doni una empenteta perquè estic convençuda arribarem a meta.
Per cert, per si algú està preocupat sobre els altres propòsits d’inici d’any (perdre pres, deixar de fumar i fer més esport), dir-vos que això costarà més però estamos en ello... jo fins i tot m’atreviria a dir que costarà més que m’aprimi uns quants quilos que construir l’escola...

El porquet de St Antoni i els cargols

Els dies passen molt ràpid! Sembla que el món no se n’adona que els cargols ho fem tot a poc a poc... ho confesso, això és una excusa perquè em cau la cara de vergonya quan miro i veig que des de la Castanyada que la mare cargol ha brillat per la seva absència! Hauré d’afegir a la llista de bons propòsits per al 2012 tenir més el dia el blog, sense oblidar lo de deixar de fumar, perdre pes i fer més esport...
Prou lamentacions perquè ha arribat l’hora d’arremangar-nos... Ens ha passat el Nadal, el Cap d’any i fins i tot els Reis i els petits cargols cada dia estan més grans! Tenim una estructura nova al pati, l’hivern avança implacable sense portar-nos ni pluja ni neu però hi ha una cosa que no canvia mai, ni el pas de les estacions fa que canviï, les cargoleres segueixen allà! Faci fred, faci calor, vent, pluja o boira allò que ens dóna identitat com a cargols sembla ser que es resisteixi a abandonar-nos i és que ha arribat el 2012 amb uns pressupostos de la Generalitat sota el braç que en principi no contemplen una escola-institut per a Caldes de Montbui, i ara què?
De moment sembla que tenim un marge de temps per continuar desesperant en silenci, a finals d’aquest mes (en teoria) els arquitectes ja hauran acabat de redactar el projecte i amb molta sort s’hauran pogut incloure les idees que des de l’escola i l’ajuntament es van proposar en el seu dia. Jo ja tinc moltes ganes de veure com serà aquesta súper escola-institut i ja us ben asseguro que el dia que tinguem davant nostre la maqueta, els plànols la festa serà gran, però aquesta festa haurà de ser, em temo molt, el “pistoletazo” de sortida per a la gran cursa per aconseguir uns quants calerons perquè ens construeixin l’escola.
Avui estem de de St Antoni! Caldes bull d’activitat, que si carros, que si animals, ball de plaça, mantellines i barrets, banderes i abanderats, tortells, panets beneïts i el porquet de St Antoni, que ningú se’n recorda d’ell! Avui és un gran dia per tots els vilatans però jo espero amb ànsia que arribi el gran dia dels cargols, el dia que arribem a meta tots plegats, el dia que per fi deixem de ser cargols. Fins que arribi aquest dia no ens podem rendir, hem de continuar treballant i lluitant per una escola millor, perquè tots els infants i adolescents de Caldes puguin tenir una escola i un institut en les millors condicions.
Cargols traiem banya perquè en toca pujar la muntanya! Entre tots podem aconseguir grans coses, cal que estem organitzats, cal tenir moltes ganes, cal no defallir, cal que això sigui una cosa de tots, dels que som cargols i dels que amb tota seguretat també ho seran si les coses no canvien aviat, o sigui que companys i amics cargol, endavant!
Penso que d’ara endavant i més que mai cal que les cargoleres no només siguin un problema de El Calderí, les cargoleres són un problema per a tots els calderins i calderines! Us animo cargols a fer feina, a unir esforços perquè Caldes de Montbui surti al mapa de les prioritats de Catalunya, que l’educació del infants catalans no sigui moneda de canvi de la negociació dels pressupostos del 2012 ni de cap altre any.
Ànims i força! La revolució del cargols és aquí! A més, què seria una primera acampada si no n’hi hagués una segona?
Feliç Sant Antoni a tothom!

CASTANYADA I TARDOR

Quan semblava que la calor i les mosques es quedarien per sempre més entre nosaltres, la pluja, les castanyes i els panellets ens han portat un paisatge propi de tardor, per fi tenim el pati ple de bassals i l’aparcament dels cotxes sembla una pista americana.
També tenim la porxada plena de les feines dels petits cargols que s’inspiren amb els colors de la tardor i un suro que ens recorda que les comissions tenen un munt de feina per fer. Ai! el suro de les comissions... enguany sembla que a l’escola de cargols es respiri un cert desencís, als cargols tenim una mica de mandra, “la crisi” tot ho empastifa, d’alguna manera sembla que l’escola està de tardor, cauen fulles i fins i tot els esperits del cel (com diria el rei Julian) ens han castigat sense bolets!
Hauríem de mirar de recuperar tota l’energia que ha fet de l’escola de cargols una gran escola, no ens podem desanimar! estem vivim una tardor llarga i després vindrà un hivern fred, però cal que recordem que al caliu de la llar de foc sempre hi ha vida. Estic convençuda que si tots hi posem una mica de llenya podrem atiar un bon foc que farà que l’hivern sigui una mica millor i és que després del fred hivernal sempre ve la primavera carregada d’il•lusions.
Ja sabeu que tinc unes fonts d’informació d’allò més fiables i puc dir-vos que ja tenim avantprojecte, que més d’un cargol ha vist com serà la nostra nova escola i que malgrat la crisi anem fent, a poc a poc, però som cargols! Nosaltres ho fem tot a poc a poc!
És l’hora de la veritat, hem de demostrar l’orgull de ser cargol perquè “si ens llevem d’hora ben d’hora som una escola imparable” (com diria aquell senyor que llegeix Martí i Pol i escolta Lluís Llach). Les comissions estan una mica desinflades i un altre cop hem hagut de suspendre una festa a l’escola per culpa del temps, però això no pot ser una excusa, que si bé fa emprenyar moltíssim i ens indignem també ha de ser un estímul per continuar endavant, som una molt bona escola, cada any un munt de famílies confien en el nostre projecte malgrat les cargoleres.
Així doncs, aquesta nit mengeu panellets, castanyes torrades i foteu un bon trago de vi bo, que segur que tot ho veurem una mica més en positiu! Això és el què en fa falta, quan el món sembla que tot és un desastre i res no surt bé, cal donar-li la volta a la truita i mirar al nostre voltant des de l’optimisme i el bon rollo i sinó sempre ens quedarà llegir Martí i Pol, escoltar Lluís Llach i tornar a veure el 2 a 6 al Madrid.
Espero que tots passeu una molt bona castanyada, que passeu una nit de por celebrant Halloween i el dimecres ens veiem!
Per cert, les eleccions s’acosten, no sé si els nostres estimats polítics del Partit dels Cargols Revolucionats si presentaran... a lo millor caldrà que sorgeixin nous personatges... (hauré de trobar temps i la plastilina!)
Petons de cargol!

MOSQUES

Ja està, el curs oficialment queda inaugurat! Tot i que no hagin començat les classes alguna cosa dins nostre ens diu que tot torna a la normalitat, i sabeu quina és aquesta cosa??? Jo sí! Les mosques! I tant... sembla que no pugui ser però jo quan torno a l’escola per fer una reunió de classe i el nombre de mosques supera al nombre de pares em sento com a casa. Deixa’t estar de si la mestra és nova, que si caldrà portar 2 tovallons o si el dia de psicina és dimarts, allò que indica que les vacances s’han acabat són les mosques de El Calderí! De fet, és una de les altres bondats de les cargoleres, com que tot són portes obertes les mosques fan de les seves i s’instal•len a mode d’hotel “todo incluido” per acabar de passar l’estiu, si us hi fixeu bé totes porten un braçalet en una de les seves potes de color rosa fúcsia.
Jo ja he après a agafar-m’ho rient perquè són molts anys de cargoleres i mosques però els pares que venen per primera vegada a l’escola a fer una reunió per conèixer la mestra de P3 s’han d’espantar una mica amb tota la fauna voladora de l’escola dels cargols. Famílies noves no patiu que les mosques estan domesticades i quan arriba la festa major se’n van totes a la fira i no tornen fins a la reunió de P4.
Aixx! Com enyorarem les mosques el dia que la nostra escola ja no sigui de cargols... com seran les reunions d’aula llavors? Ja no ens haurem d’apilar al menjador? Discutirem sobre si cal portar bata? I la quota integrada, inclourà les colònies? Quantes preguntes sense resposta... però aviat haurem de començar a imaginar-nos com serà tot plegat perquè l’amic arquitecte ja té algun gargot escrit que potser aviat ens ensenyaran.
Mentrestant i tenint en comte que tenim cargoleres i mosques per “rato” proposo que fem de les mosques les nostres mascotes, per primera vegada a la història els cargols i les moques establiran una aliança que no sé ben bé on ens portarà, però tenint en comte que no hi ha manera de fer-les fora, millor adaptar-s’hi i deixar de patir.
Benvingut curs 2011-2012! Esperem que sigui un curs ple d’il•lusions, bones notícies, nous amics, moooolta revolució i mooooltes mosques!

TORNEM-HI

Aquest ha estat un estiu calorós com tots, on hem pogut gaudir de la sorra, l’aigua salada, el sol, els nens, la cantarella al cotxe del “falta molt?”, la piscina, els manguitos, el quadernet “santillana”, l’hora i mitja de fer la digestió abans de banyar-se... podríem afegir-hi més i més tòpics i lo fotut del cas és que tots són certs! Bé la qüestió és que el 12 de setembre s’acosta i les nostres cargoleres ens esperen un any més!
El curs passat va ser força dur, va ser un curs on tots els cargols i vam posar més empenta i energia que mai per tal de poder reivindicar i fer sentir la nostra veu al respecte de la situació de la nostra escola i de fet vam acabar el curs pitjor de com havíem començat (coses de la crisi), déu meu! Era allò de “apaga y vámonos” però la veritat és que les “meves fonts” m’han revelat que hi hagut moviments durant aquest estiu. Sí! Espero poder confirmar la informació però sembla ser que els arquitectes que han de fer el projecte del nostre institut-escola ja hi estan treballant. Tst! no ho digueu a ningú, és un secret entre cargols... miraré de tenir-vos informats.

I canviant de tema, què tal l’estiu? Jo he estat voltant per aquí i per allà, he visitat escoles de tot el món però he tornat a casa! a aquestes alçades ja no em puc imaginar un altra escola pels meus fills. Tinc una enorme il•lusió per començar el curs de nou, per conèixer les noves mestres cargols i per retrobar tots els amics cargol, he de confessar que la mare cargol s’ha enyorat una mica però necessitava descansar i després de fer-ho sembla que tot es veu més clar.
A casa continuarem amb els preparatius i “ la vuelta a la cargolera” de La revolució dels cargols, espero que tothom estigui en plena forma, que l’estiu hagi servit per recuperar forces i que ben aviat ens retrobem tots plegats al pati de l’escola.

REPÚBLICA INDEPENDENT

Últimament resulta molt fàcil justificar la desafecció de la gent vers la política, i més concretament, vers alguns dels nostres representants polítics, i és que fan mèrits perquè tots aquells que ens preocupem per alguna cosa més que no sigui l’última cirurgia de la Belén Estevan ens indignem i ens sentim obertament insultats.
Hi ha d’haver algú que realment es creu que som imbècils, que no mirem més enllà del nostre nas i que ens creiem els discursos només pel fet que els diu algú que vesteix amb vestit jaqueta i corbata.
Jo ja en tinc prou! Em sento com si fos l’últim mico sobre al capa de la terra o sigui que “a grandes males, grandes remedios” i he decidit declarar la república independent dels cargols revolucionats.
De moment a la república independent només hi sóc jo, però qui vulgui que s’hi apunti, no ens faran falta ni passaports ni DNI, només ganes de fer les coses ben fetes, de dir la veritat, de treballar per la justícia i la solidaritat i de donar prioritat a allò que realment fa falta.
Si sóc capaç d’imaginar-me un lloc millor on viure, un lloc on sentir-me escoltada en comtes de menystinguda, ja hi hauré guanyat alguna cosa perquè de moment em sento que com a ciutadana catalana i calderina m’han donat una cossa al cul. Em sap molt greu ser tan dura però després dels darrers esdeveniments que auguren un futur de cargoleres i més cargoleres per “El Calderí” ja no em queden ni més recursos, ni més optimisme.
Ho he assumit, si els meus fills han de ser cargols per decret llei i perquè així ho decideixen al Departament d’Ensenyament i tots aquells qui voten a favor d’uns pressupostos que no inclouen el projecte de El Calderí, jo emigro a la república independent dels cargols.
Personalment faré el possible i tot el que estigui a les meves mans perquè els infants no pateixin les conseqüències de la incompetència d’un Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que només s’explica de dues maneres: o bé que “d’on no n’hi ha no en raja” o és que volen un país on hi hagi educació de primera i de segona classe.
A la república independent dels cargols revolucionats jo m’esforçaré a “rajar” tan com pugui pels meus fills i el seus companys i procuraré que la seva educació sigui una educació de màxims on no hi trobin a faltar res.
Com que de moment hi estic jo sola, a la república, he decidit en una assemblea amb mi mateixa que l’himne nacional serà el “No més barracons” de l’amic Fèlix.
Ara ja començo a pensar com pot ser la bandera...

No, no, no més barracons.....